lunes, 17 de diciembre de 2007

Una entrevista

Pues sí. Imagine que seria al principi d'estar a estos pobles. Una ex-alumna per internet hem va fer esta entrevista. Interesanteta.
ENTREVISTA AL VICARI DE RIBA-ROJA DE L’ANY 1995 AL 2004

JOSÉ ANDRÉS BOIX BOIX


Sap vosté desde quant es celebra a Riba-roja del Túria la festa del Crist dels Afligits?
Desde l’any 1832. Ixe any portaren el Crist, regal del Canonge Dr. Fita, desde l’esglesia de san Sebastià (actualmente esglesia de Sant Miquel i sant Sebastià), situada a les afores de Valencia, en el cami desde les torres de Quart a Ribarroja, fins al poble. Es conta que a 1932 es celebrà amb esplendor el Centenari, composant-se per a tal fi l’Himne de Riba-roja.

Com participava vosté com a a vicari en les festes patronals?
El principal d’un sacerdot es integrar-se en el poble on es trova, coneixer i voler les seues tradicions. Axí al principí participava sols els dies de festa, al Quinari, la Missa, la Processo i asistint com un mes als espectacles. A l’any 2000 aixó camvià. Ixe any feren la festa “els trinqueters”, així que ja em vaig integrar mes a la festa, participant en els sopars i els actes, fins ser considerat un fester mes. I així ho vaig fer a l’any 2001, amb Sevilla i la seua colla, anant a tots els sopars, anant de dinar els dies de festa i demés. I el mateix a l’any 2002, la festa de la colla de José Manuel, el conserje i a l’any 2003, amb el Rei i Pepe, el Morenet. No cal dir que sempre amb la meua camera. En ella fiu les fotos que aparegueren al llibre del Crist de 2001, 2002 i 2003. En certa manera era el fotograf aficionat oficial. També al Pregó de Crist 2002 vaig colaborar amb el pregoner, Don Salvador Silvestre, amb el montaje audiovisual. El principal ha segut eixir de l’esglesia i estar amb la gent i la veritat ha segut una experiencia molt entranyable i bona, on tots, els que van a missa i els que no van, m’han respetat i mostrat el seu apreci.

Al llarg d’aquests 9 anys, que ha estat en el poble, ha observat algun canvi o evolució en la celebració d’aquesta festa?
Si, el que degut al començament del curs escolar tan promte cada vegada la gent participava menos de la festa. La festa es reduix com a actes multitudinaris el pregó, els sopars, la cavalgata, l’ofrena i el dia del Crist.
La gent del poble entén el sentit religiós de les festes o únicament les disfruten com a un acte fetsiu més ?
Si que ho entenen. La prova es que a la missa i la processo tots participen. Hi ha que anar d’arrere del Cristo per vore como mira la gent l’imatge. I alli mirant-la hi ha tot tipus de gent, jove, major,... tots van a la processo, ixen en ella o la veuen.
Com asumeixen els jóvens el seu paper en les festes? ¿En quina mesura s’impliquen i coneixen les tradicions?
En les festes del Crist la presencia dels jovens es minima, perque sempre ha segut la festa dels majors. Ells son part activa en la seua festa, la de la Verge del Rosari, els fadrins. Ahi s’impliquen en els actes ludics. Ara dupte que els interese coneixer el perque d’ixa festa i mantindre les tradicions, si exeptuem el rosari de l’aurora (i sols els festers majors), ni van a la missa ni a la processo. Per a ells la festa es l’ocasió de divertir-se. I no cal dir el que pasa a les Doloroses. Despres de nou anys estic convensut que es una tradició molt arraigada en Riba-roja, per a la gent major importantísima, la ilusió quan eren jovens i algo que no es podía perdre. Així i tot que ha pasat? Les jovens no s’animen i es pert una tradició, la mes propia de les xiques jovens. A vore si s’animeu. La setmana santa de Riba-roja es diferent a les altres perque hi han doloroses, pero hi han?

Creus que el poble de Riba-roja es veu identificat amb la festa del Crist? Penses que aquesta festa expresa identitat del poble?
Sí, Riba-roja te dos emblemes, els campanars i el Crist. El Crist es la seua devoció i la prova està en que tot el que es fa amb la imatge del Crist es ven enseguida (llaveros, estampes,...). Ara una cosa es la imatge, a la que tot el poble li te devoció i acompanya a la processó i l’altra la festa. La festa la viu una part del poble, pero de nou la pregunta, per qué un poble tan gran no te festers tots els anys? Per a la gent del poble si, es el seu orgull quan aplegues a ell. “Ya vora quina processó”, “ha vist el Cristo?”, “es el mes bonico de tots”.

Desde l’esglèsia existeix molt d’interés en conservar i mantindre aquesta tradició de Riba-roja? I els ciutadans?
Desde la parroquia l’interés està en mantindre els actes religiosos amb la Cofradía, mes no crec. Els ciutadans es pot dir que si per als que son del poble i es senten d’ell, es a dir les colles que un any feren la festa (la dels teus pares, els mañanos, Crist 80,...). Ara, Riba-roja es molt gran i desgraciadament no hi ha una Riba-roja sino tres, els que la volen i es senten identificats, els que vingueren forasters i els diu algo i els de les urbanitzacions que en la majoria dels casos pasen d’ella.

8.Quin creu que és el futur de la festa?Com a festa que es viu al carrer, pensem en Villamarxant i tants pobles, negre. Aci no es viu, el poble no es nota que està de festa. Es nota molt mes a les falles que al Crist. Com a festa religiosa no es perdra perque al contrari de la missa la religiositat popular (festes patronals, peregrinacions,...) va a mes i sols hi ha que vore la gent jove que participa, per tant te futur.

No hay comentarios: