Radio Ribarroja 10-Oct-2000. 5 anys amb vosaltres

Amic oient:
Va ser el dissabte dia set quan vaig ser presentat oficialment al poble de Riba-roja. Per tant ara fa cinc anys que ens coneguerem, una data digna de recordar per al que Riba-roja sempre será el seu primer poble, on visgué dia i nit.
I qué em troví? Un poble que viu en valencià. Axó es el que vaig trovar quan al dia set cominci a viure a la plaça de l’ajuntament. I arreplegant el dia d’ahir cal dir aixó, l’orgull de sentir-se valencia, de la Ribera que compartix la mateixa identitat amb els valencians del Camp del Turia, una identitat que front al nacionalisme basc del tir en la nuca, el cotxe lapa i el despreci al castellá o andalus, i no dic, espanyol, perque ells també vull per vull tambe ho son, es un seny obert als germans castellans, murcians i andalusos que als anys quaranta i cinquanta vingueren a viure a les nostres terres i al any 2000 venen procedents d’Africa i America Llatina.
Aixó era el que em trovi que al carrer saludava als veins en la llengua dels meus pares i avis, a l’escola podia parlar en eixa dolça llengua i fins i tot, recorde com la gent quan venia a confersar-se i em preguntava si es podia confesar en valencia s’alegrava de que l’entenguera en ixa llengua en la pensem i vivim i que sols dema un respete i una consideració als que no la parlen, el perque es ven sensill, no es pel numero de valenciano parlants, tampoc ens importa el que no tinga molta literatura ni el que no siga tan reconeguda internacionalment, la rao es ben clara, es perque era la llengua del nostre Conqueridor el rei En Jaume i peque era la llengua que parlaren els nostres avantpassats, els que a l’horta i als carrers discutien en valencia i el mantingueren viva a pesar de les circunstancies, perque en ella les nostres mares ens acaronaven i els nostres avis de menuts en parlaven de les constums metres passejavem agarrats de la maneta.
Tambe em trovi un poble obert, com dia abans, acollidor, viu i festiu, un poble emprendedor capaç de construir un campament o restaurar una façana del seu temple sense ajunda de ningu, un poble de llauradors preocupat per la poca aigua que hi ha al riu i al mateix temps industrial, amb fabriques de ceramica que lluiten en un mercat molt dificil. Sols acavar felicitant al nostre alcalde, pot estar orgullos de ser-ho d’este poble com jo ho estic de ser vicari de Riba-roja.