domingo, 30 de marzo de 2008

14-V-01. Llaurador

Amic oient:
Si sant Isidro tornarà a viure trobaría que la vida del llaurador ha cambiart algo. Ja no hi ha buous que treballen en paciencia la terra sino maquines que tiren fum i que fan en un hora la feina que abans feia el forcat en un dia. Ara si podria anar a missa sense que l’amo sospitara. I la brosa es mata amb uns xorros que tiren un liquit toxic. Ara ja no es traballa de sol a sol i el llaurador ha cambiat el saquet amb el dinar per la cartera i el bora el marge per la taula del bar.
Pero hi ha coses que no han cambiat, deu segles despres el que treballa la terra treballa per als demes. En la epoca del llaurador madrilenyo es treballava per al noble, despres per al senyoret i ara per al mercat de consum, sempre el llaurador treballant per als demes i mai poguent viure d’ella i així ens va, qui es dedica a l’horta?, quin jove te il.lusio per heretar les fanecadetes que els pares rebreren dels seus o compraren a base de sacrifici i privacions?, vengau. Es la resposta de molts fills quan els pares es queixen de que no es trau res de l’horta.
Sin embargo abans i hara hi haurà algo que unix a tots els llauradors, l’estima per la terra. Be es diu que el llaurador no es jubila perque la seua feina es una vocació, es un amor a ixe camp de son pare o de sa abuelo, que el porta a necesitar de la terra, ell necesita abandonar tots els dies sa casa per anar i vore com es troba el carxofar o si la pedregà li ha fet mal a la taronja. Per al llaurador no hi ha hores al camp, ho sabeu molt be les seues dones, son les nou i en cara no ha vingut, ah, aixó, si hara amb els movils,... Es que estava acabant, es que ha vingut l’aigua, ma posat a birbar i no anava a dixar-me-ho. Sols hi ha motiu, es feliç cada vegada que xafa ixa terra que es part del seu cos, ixa terra regada amb el seu sudor, treballada amb l’aixà i les seus mans, ixa terra que li oferix els fruits que ell cull com si perles precioses foren, i que despres mal ven, mentres altres es fan rics a costa del seu treball.
A tu llaurador, gracies pels valors que ens mostres, amor a la terra, esperit sacrificat, treball incansable, austeritat de vida, contacte amb la natura. Tu deuries de formar part de l’escola, perque tu eres cultura i eres valors, valors fets vida, enraisats en la terra regada pel Xuquet i Turia