lunes, 25 de febrero de 2008

Radio Ribarroja 9-II-01. Los misioneros.

Amic oient:
Qué fa un misioner al tercer mon?, o cal preguntar-se perque hi ha gent que deixà la pau d’aquestes terres per anar-se’n a terres marcades per la violencia, gent que no te por a que el maten en una emboscada ni a vores baix els enderrocs d’una finca que ha derribat el terratremol. Hi ha gent que deixa als pares per servir als pobres, deixa els carrers plens de vida i llum, per viure a pobles on el que hi ha es mort i foscor, la mort i la foscor que provoquen la guerra i la fam, gent que ho deixá tot per estar be uns messos a una ong o be tota la vida pels que no tenen res.
Pero escoltem la veu dels homens que han deixat un tranquil pais com Espanya per viure en mig de la guerra:
Ella viu al Congo, despres d’una jornada esgotadora s’hen va a dormir. Es fica dins del llit i sent xillits i dispars, els soldats han entrat en la seua comunitat, la reacció es clara, amargar-se dins l’armari i impedir que entren al seu quarto. Els soldats saquejen la casa i tanquen a les monjes en la cuina. Un nou problema quan s’hen van, no poden eixir fins que els veins escolten els xillitis i els alliveren.
I la vida allí es així, sense mitjos materials, indefens davant de tanta barbarie, amb el cor trencat per les injusticies i les crueltats que patix la gent, on precisament qui te que defendre al poble, la policia i l’ejercit es qui mes furta, asalta, mata.
Un altre misioner es fa estes preguntes: que fas aci, que sentit te viure en la inseguritat i la por? Pregurntes de qui patix amb el poble les injsticies i la por, de qui es riu contant anecdotes en les que ha sentit com la seua vida aplega al fi de forma violenta.
Amic oient:Ajundar als misioners que arreu del mon, alli on hi ha guerra, fam, terratremols es troven no te mes que un sentit, l’apoy huma d’aquells que no hem tingut el valor de deixar-ho tot per anar compartir el desti dels pobres.