lunes, 1 de diciembre de 2008

Radio Ribarroja. 19-IV-2000. El caxerulo

Amic oient:
El xandal i les deportives noves, el caxerulo, la corda i la mona, Mas de Traver, el riu, la muntanya, es la pasqua, el diumenge en el que hi ha que anar-se’n a pasar la vesprada baix el sol primaveral. Un legat que ens han deixat els nostres avantpasats, unes tradicions que malgrat els fins de semana i els tour-operadors, es mante viu a les nostres terres valencianes. Any d’arrere d’any la natura s’ompli de pasquers i pasqueres que aprofiten per xarrar.
I avui anem a parlar del caxerulo, ixe que ha de volar-se al dia de Pasqua i que expresa el final de la quaresma i la pasio, s’han acabat els dies de penitencia i de dolor, ell renaix de la terra i comença el vol arrastrat pel vent. Ha finalitzat la setmana de dolor i plors, quan a l’esglesia les flors havien abandonat l’altar i la musica era tota trista, quan la liturgia ens invitava a reviure interiorment l’ultim sopar, la agonia al hort d’oliveres, el proces judicial i el ensanyament dels criats i soldats, quan als carrers les imagens ens invitaven a la pietat i conmovien els nostres cors, l’adoracio de la creu i el sant enterro es ja pasat, com María nosatros o nosaltres tambe esclatem de goig, Rabboni, Mestre, estas viu, tot el sofriment es pasat, ara estas amb nosaltres, els angels canten Aleluya, els deixables proclamen ha resucitat. Als pobles la Verge es cambia el dol pel blau, la corona d’espines per un ramell de flors, tot es alegria i així ho transmitim.
Alegria que les nostres terres de Llevant expesen amb el barull dels xiquets empinant el caxirulo, mentres mes d’un vell li fabrica al seu net un com ho feia ell de menut, d’ixos amb canyes i fil de palomar, tan diferents d’els d’hara, comprats i fets amb plastic.
Es l’alegría dels pasquers que amb força canten les cançons que han mantingut els nostres pobles, cançons en valencia que molts de vostes recordaran i que no estaria mal que aprofitant les pasques ensenayaren als seus fills i nets. No obliden que aço es cultura, la cultura que hem rebut de vostes i que no podem ser l’eslabó que trenque la cadena, sino que els valencians del segle vint-i-u hem de legar als que vinguen darrere.
Res mes que pasen tots unes bones pasques.