lunes, 1 de diciembre de 2008

Radio Ribarroja. 19-VII-2000. El río Turia y la Iglesia

Amic oient:
Molts es preguntareu com a segut que despres de tants anys trovant-se i parlant-se ells dos s’han enamorat.
Ara vos ho dire, pero abans deixa’m que et parle d’esta parella que son l’enveja del voltant. Diuen que el santuari de sant Miquel esta celos, perque ell fa anys que s’enamora de la nostra esglesia i el mateix arcargel es gira cap a Riba-roja seduit per ella. No cal dir-te com esta la Moniteleta que sempre mirava al riu i s’abaixava per vorelo pasar.
El mateix diuen de les muntanyes que al voltant del nostre poble els amparen, ara aci hi menys ploblema perque desva fa temps el pico de l’Aguila va darrere de la Montanya del Frare.
Els qui tambe ho estan pasant mal son el Castell i el Col.legi de les Monges, ah l’hospital que diuen la seua mort es per amor i el mateix pasa a l’ajuntament que a la nit del dissabte, al vore-la tan il.luminada i elegant queda captiu d’ella.
Pero be, anem al que toca.
Tots coneguem als enamorats:
Ell es fill de la terra i el cel, sa mare li dona la verdor i les pedres que l’envolten i el cel, com no, el cel li dona la blavor i la frescor de les seues aigües cristalines. El seu bressol foren Los Montes Universales, allí a Teruel, ixa terra que fou la seua mare de llet. Jove i brau corregué per Santa Cruz de Molla, Ademus, Calles,... per deixar endolçar-se al vore de llunt els nostres campanars i pasar per Riba-roja tot mans i candoros.Ella, que et puc dir, es filla del poble i de l’esglesia, el poble li dona la gent, les ganes per trevallar i la vida, mentres sa mare li oferí l’esperit i tot el que es poesia i trascendencia. Fou sa mare qui la concebí al cor d’un retor, el retor tressi, qui amb l’ajuda d’un bon poble li dona a llum, fa ja doscents tres anys.