lunes, 1 de diciembre de 2008

Radio Ribarroja. Festes patronals.

Amic oient:
Entre processo y processo escric este minut. I si em permetes, rodejat de l’ambient fester que a tots els pobles impregna vaig a transmitir-te la meua experiencia. Es una experiencia que compartisc amb tu i en la que segurament et voras reflejat. Es la del fill del poble que viu fora i retorna al poble per pasar el dia de la festa patronal.
En el meu cas ocurrí el divendres, dia vuit de septembre, festivitat de les Mare de Deu Trovades o el que es el mateix de moltes verges que als pobles de Valencia venerem, com la Mare de Deu del Remei, Fonament, Montiel i la del meu poble natal, Oreto. Pero es el mateix que pasará el dia catorce, quan culmine tota la llavor feta pels festers d’enguany, com digue Pasqual Arnau l’altra nit, els trinqueters i tota la colla que amb molta il.lusio i armonia, colçe amb colçe els ajuden.
El dia de la festa es molt especial, mentres als pobles veins tot transcurrix com un dia normal, la gent s'’lça per anar a treballar, els menuts caminen cap a l'’scola i les dones van al mercat, al poble tot es silenci i pau. Els veins van cap a la Missa Major, mudats i amb tota la familia, cumplint ixa tradició. A l’esglesia estant tots i observen, una miradeta i descobrixes que falta el tio Vicent que mori l’any passat o l’abuelo Leonardo que masque ja fa tres anys que ha mort el cor no deixa de tremolar quan sel imagina sentat als bancs esquedres del creuer que es on sempre s’han asentat els homens, mentres recorda els anys quaranta i ixos messos treballant com a obrer en la restauració de l’esglesia.
I van pasant els retors, peque enguany falta Conrado i tampoc ha vingut D. Jesus, que fou un vicari molt volgut del poble, ah per ahí ve el xiquet de Carmeta la Fernandeta, que diuen està a Riba-roja del Turia. La gent sentada espera, comença el trasllat de la Mare de Deu desde el cami fins l’altar major, precedida pels dançadors i arropada per la banda del poble. Es emoció el que se sent, ahí esta ella, la nostra patrona, guapa i bonica i com sempre Lolita, ixa dona entregada a l’esglesia no pot mes que exclamar: Vixca la Mare de Deu de l’Oreto itots a una, mentres aplaudixen contesten emocionats, Vixca. Despres la Missa i el sermó pel senyor retor. S’acava i a esperar, un any mes com desde principi de segle la traca quilometrica acampanyada pels xics i xiques del poble recorre l’itinerari de la processo encenent la mascletà. Acavada, ja te ho pots imaginar, el dinar de familia, un moment per compartir i recordar. I a la vesprada la processo, alli no falta ningu, es el dia del poble i alli acodixen els fills del poble, tots, les cases dels senyorets s’obrin de par en par, la primera que troven la de Serra, despres al carrer san Roc la de les pastorets, al carrer de baix dos cases d’estil moderniste i els amos que viuen a Valencia, el carrer Patricio Boronat, l’amo de l’hospital, benefactor del poble i la casa on la Mare de Deu fou amagada i salvada durant la guerra, despres la de Julio el Robellat i la dels comenge. I axi apleguem a l’esglesia on l’emocio ens embarga de nou, i es que como la mare de deu del poble on u es cria no hi ha ninguna, ninguna mes guapa i bonica que ella, es unica, feta pels angels. I així fins l’any que ve.
Ixa es la festa patronal, practicament camviant els noms podem dir que es la mateixa que el dia catorce celebrarem, les mateixes emocions que vivim tots al poble.
Ara sols em queda desitjar-vos a tots unes bones festes que es troveu amb lo fonamental de la persona que es l’amor, a Deu i als vostres.

No hay comentarios: